La història de la pesca de les angules del riu Ter


1974

La pesca de l’angula del riu Ter va començar a mitjans de la dècada dels 50 del segle passat. Dos joves pescadors bascos van venir a provar sort durant dues temporades. S’estaven en una pensió de la Plaça Quintana i Combis, a Torroella de Montgrí (Girona). S’hi van dedicar dues temporades que no varen ser massa productives. Les comunicacions i les infraestructures de transport no eren gaire bones i el resultat de tot plegat no els compensava el fet de ser lluny de casa.

Tot i així, aquest fet va despertar la curiositat de Vicenç Xicars que juntament amb altres 3 pescadors van crear la primera cooperativa de pescadors d’angula del Ter. Anaven a pescar a peu o en bicicleta, a peu de platja, al Mas d’en Roig i al Mas de la Capellana. Pescaven junts i es repartien les feines i els beneficis. Aleshores es podien pescar fins 200 kg d’angules en una nit, i es pescava gairebé entre 8 i 10 mesos l’any.

Inicialment, l’angula, s’elaborava i s’enviava a dos consignataris de Madrid en tren. El transport, molt lent, i no comptar amb frigorífics ni la tecnologia adequada, feia que les angules més d’una vegada arribessin en mal estat. Més endavant varen contactar amb altres consignataris de Barcelona i això va suposar una millora. Posteriorment, els clients volien les angules vives i això volia dir que un cop pescades calia posar-les ràpidament en un viver. Llavors el repte era mantenir-les vives i les avaries a les bombes jugaven males passades als pescadors que van arribar a perdre en un sol dia uns 300 kg d’angules.

A finals de la dècada dels anys 70 i sobretot a principis dels 80 van ser els pitjors anys de pesca de l’angula. No només al riu Ter, també a la resta d’Europa. Es comencen a notar els efectes de les construccions d’embassaments, que per les espècies que habiten els rius ha estat nefast ja que s’ha trencat el cicle del seu hàbitat, amb conseqüències irreversibles. Per posar un exemple, fins aquesta dècada s’agafaven anguiles fins a Olot, cosa que ara és impensable.

La reducció del cabal de riu amb l’acció reguladora del règim hídric dels embassaments, els grans abocaments incontrolats per part de la indústria i de particulars afegit a la manca de depuradores fan que el riu Ter pateix una contaminació extrema, que va originar moviments socials de protesta. La falta de regulació de la pesca i la sobre explotació van causar una dràstica reducció de les captures.

Als anys 80, el pescador Antonio Rojo al capdavant del grup de pesca, impulsa la creació de l’Agrupació de Pescadors de l’Angula del Ter. Davant de la davallada de les captures es comença a treballar conjuntament amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per intentar revertir la situació. S’engega un projecte pioner a tot l’Estat que inclourà les zones de pesca de l’Angula del Ter, del Rec del Molí, del Riuet, del Fluvià i de la Muga.

La pesca sostenible i preservar l’espècie han estat des de finals dels anys 80 una de les prioritats per l’agrupació de Pescadors Professionals de l’Angula de la Confraria de l’Estartit, juntament amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Afers Marins de la Generalitat de Catalunya de Girona. Una de les primeres mesures va ser dur a terme repoblacions a les conques dels rius gironins amb angules aportades pels mateixos pescadors.

A la dècada dels 90 s’implanten les noves ordres redactades amb el consens del sector, amb un estricte control de llicències, la reducció dels punts de captura, una important reducció dels dies de pesca i l’establiment de 8 mesos de veda. Els pescadors d’angula també han col·laborat en un projecte pioner d’engreix d’anguila a principis dels anys 2000.

Actualment col·laborem en un nou projecte amb la Universitat de Girona i amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya per fer un seguit de captures i prendre mostres de forma continuada i durant tot l’any, d’acord amb les noves mesures europees relacionades amb la conservació de l’espècie.

Torna